L’atenció precoç ha tingut diverses definicions al llarg dels anys, però totes arriben a la mateixa conclusió. És el conjunt d’intervencions dirigides a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família i l’entorn, que tenen com a objectiu donar resposta el més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els nens amb trastorn en el seu desenvolupament.
A més, aquestes intervencions, que han de considerar la globalitat de l’infant, han de ser planificades per un equip de professionals d’orientació interdisciplinària.
Els objectius a tractar són múltiples i s’enfoquen en el desenvolupament dels nens més apropiat, tocant diverses àrees que influeixen en el mateix, com:
- El llenguatge
- La comunicació
- La parla
- La psicomotricitat
- El moviment
- La conducta
- Les habilitats visuoespacials i visoconstructives
La principal missió de l’atenció precoç és que els nens amb trastorn en el seu desenvolupament o els que tenen risc de patir-los, rebin, seguint un model que consideri els aspectes biopsicosocials, tot allò que, des del vessant preventiu i assistencial, pugui potenciar la seva capacitat de desenvolupament i de benestar.
El que sempre recomanem tots els professionals és que tots els nens rebin aquest tipus d’intervenció no només fins als 6 anys, si no fins quan ho necessitin.
Existeixen diverses preocupacions de molts pares que van als professionals, però gairebé totes ens han ajudat a crear models terapèutics i d’intervenció precoç perquè tots els nens que pateixen alguna dificultat en les àrees anteriors dites, rebin l’ajuda adequada.
Alguns signes d’alarma que els pares puguin tenir en compte, són:
- Si als 3 mesos el nadó no somriu, no sosté a estonetes cap o no és capaç de fixar la mirada.
- Si als 6 mesos no s’interessa per agafar objectes o no fa servir una de les mans.
- Si als 9 mesos no fa sons, no se sosté assegut, no s’interessa per mirar o tocar les coses.
- Si als 12 mesos no és capaç de sostenir-se dempeus subjectant-se a un moble (encara que no camini), no busca la comunicació amb l’adult, no explora les noves joguines o el seu entorn.
- Si als 18 mesos no camina, no reconeix el nom d’alguns objectes o persones familiars.
- Si es tracta d’un nadó endormiscat o massa tranquil que no reclama res i es passa tot el temps al bressol.
- No comprèn expressions familiars senzilles com “anem al carrer, on és el xumet, qui ve o qui és”, etc. als 12 mesos.
- Si es tracta d’un nen-a molt mogut, que no s’entreté, no sap jugar i necessita atenció i vigilància contínua.
- Quan hi ha dificultats per a la relació amb altres nens-es (a partir dels 18 mesos).
- Si presenta rebequeries davant de situacions que no tindrien per què provocar-les: canvi de trajecte per anar a casa, determinada roba, sons, etc.
Tot l’equip interdisciplinari té com a objectiu de millorar la qualitat de vida de l’infant i de la seva família.
ESPAI TAU KIDS TEAM