Pautes per a pares

La tartamudesa o disfèmia és un trastorn de la parla (no un trastorn del llenguatge) que es caracteritza per interrupcions de la fluïdesa de la parla, bloquejos o espasmes, que s’acompanyen normalment de tensió muscular a la cara i coll, por i estrès.

La tartamudesa existeix també en nens petits. És més probable que els nens que comencen a tenir dificultats al voltant dels 4 anys d’edat tinguin un tartamudeig persistent que aquells que comencen a tartamudejar sent més petits.

El tractament precoç de la tartamudesa és molt important, ja que és més probable que es pugui eliminar quan el nen és petit (abans d’ingressar a l’escola primària). Hi ha dues formes de tractament principals per a la tartamudesa:

• El tractament indirecte és quan el logopeda ajuda als pares de l’infant a modificar els seus propis estils de comunicació.
• El tractament directe involucra el treball de l’logopeda amb els nens mateixos, ja sigui en forma individual o en grups petits. A més, el tractament directe podria implicar ajudar a l’infant a diferenciar entre parla correguda (fluïda) i parla amb “entrebancs” (tartamudesa).

Després dels 7 anys d’edat, és poc probable que la tartamudesa desaparegui per complet. Tot i així, després dels 7 anys, el tractament pot ser molt eficaç per ajudar a un nen a manejar la seva tartamudesa de forma efectiva, ajudant a desenvolupar les aptituds necessàries per gestionar situacions difícils.

Els pares mentrestant poden:

• Reduir la tensió en la comunicació. Hi ha diferents tècniques per a disminuir la pressió a un nen en una situació de conversa. Reformular les preguntes en forma de comentaris (usant “Avui vas jugar al pati a l’escola. ‘Hi ha d’haver estat divertit!” En comptes de “Què has fet avui a l’escola?”) És una forma més eficaç.
• Parlar sobre el que passa. Quan els nens són conscients de la seva tartamudesa, és millor ser oberts i parlar del tema en forma positiva. Fes-los saber que està bé “parlar amb entrebancs”. Si un nen sembla no ser conscient del problema, no cal fer-li-notar fins que consulteu a un logopeda.
• Ser pacient. Doneu als nens temps perquè acabin de dir el que estan dient. No els interrompeu. No els demaneu que parlin “més a poc a poc” ni que “pensin en el que volen dir”. Frases com aquestes, en general no ajuden als nens que tartamudegen.
• Donar exemple de bons hàbits de parla. Si bé en general no és útil dir-li a un nen com parlar, els pares poden donar exemple de bons hàbits de parla que ajudin amb la tartamudesa, com parlar més a poc a poc, fer més pauses entre oracions i parlar de manera relaxada.
• Cercar l’ajuda d’un professional. Hi ha moltes maneres de buscar a un logopeda. El pediatre de l’infant pot fer-li una recomanació.

ESPAI TAU KIDS TEAM